La Mare de totes les "corrides"

diumenge, juliol 12, 2009, Posted by Albert, 2 Comments

Ara hi ha una fervent intenció de demostrar que a Catalunya, hi ha una notable afició per matar braus malferits en un recinte tancat ( a Espanya d'això li diuen Fiesta Nacional ) i per això munten espectacles que tenen el mateix de dantesc com de lamentable, i d'aquesta forma ja tenim el debat format, i la gent va dient pepinades al respecte.
Lluís Companys a la Maestranza.


Al nostre país, que ha demostrat mil vegades que no és amiga de la festa ( per molt que el MH Lluís Companys , fos aficionat ), hi ha gent que s'esforça per que això sigui tot el contrari, i aquí entra en acció " Ers nens den Montilla " , espanyolistes i defensors de les festes pàtries ( Manuela de Madres,Sr.Ferran, Sr.Zaragoza...) i els surt la vena folklòrica a aquestos espanyolistes de pacotilla que ens governen gràcies a uns altres succedanis de independentistes,, i defensen la festa, que no els agrada prohibir i que donaràn llibertat de vot a la proposta de llei de prohibir els braus a Catalunya.
Home es clar, o creien que els Partit andalusista de Catalunya , que ens governa, negaria la fiesta als espanyols que som tots els que vivim en aquesta comunitat espanyola que es diu Cataluña.
Patètic, com un grup de governats, son capaços de destroçar la cultura Catalana , rebentar-la , estripar-la i fer-nos empassar , com a festa nostra, la festa d'un primats, que s'exciten fins a extasiar-se amb la sang d'un animal indefens.
Visca la festa nacional, i olè ( variant catalana amb accent obert a la e).

Racons catalans: L'estany de Llebreta

dijous, juny 25, 2009, Posted by Albert, 7 Comments

Situat al Parc Nacional d'Aigües Tortes ( Lleida) , entrant per la banda de Caldes de Boí i reseguint la riera de Sant Nicolau trobem aquest petit estany ( 1.700 m) , on podem gaudir d'una fàcil caminada fins tocar l'estany.
Durant plàcid caminar, podem trobar l'esglesia romànica de Sant Nicolau.
































Dret a existir, dret a pensar diferent.

divendres, juny 19, 2009, Posted by Albert, 4 Comments



Els radicalismes, tenen com a funció principal, exterminar , aniquil-lar , els pensaments oposats.

La forma de fer-los desaparèixer dona igual, i es tendeix a difamar i donar com a únics pensaments i valors el seus, ja que la resta , són errors o erronis.

Exemple tenim molts, i ara que tothom és posa les mans al cap, en veure com el radicalisme islamista de Ahmadinejad controla al seu gust la República Islamica d'Iràn, jo veig que no cal anar-hi tant lluny, i només cal escoltar i mirar que fan els "nostres" fonamentalistes radicals catòlics de la Conferència Episcopal, i com volen aniquiquil-lar, com si fos una lletja cucaratxa, accions i formes d'entendre la vida actual que no són com ells voldrien que fossin.
Han fet tant mal aquesta gent, que no són capaços de veure més enllà del seu trist hàbit.

La vida, ens dona la possibilitat de respectar els pensament diferents i aprendre d'ells i veure les coses desde una altra òptica, i potser en tot cas , fer respectar els teus que no són com els seus, però potser mai , imposar, això al llarg de l'història ha sigut la clau del fracàs de la humanitat en molts casos, i com sempre, el nom de deu està implicat, i sobretot el catolicisme, que té les mans tacades de sang, com s'ha demostrat al llarg de l'història.
No tothom és blanc, ni es sent Espanyol ( o Català ), ni vesteix d'Armani, hi ha gent que no es pot permetre un sanitat privada, i fins i tot hi ha gent que viu al primer món i viu misserablement, o gent que ni tant sols viu al primer món i viu com un esclau, tots som diferents, i tots tenim el dret a ser respectats de qualsevol forma que ho volguem o podem fer.

No podem esperar que tinguem que demanar al cel que ens respectin per tal de conservar la vida, hem de poder expressar els nostres pensaments, sentiments, sense cap tipus de por...

...Sona un piano, deprés es sent una veu melòdica que va sonant poc a poc, tot seguit una guitarra acompanya el ritme d'aquesta melòdica veu, fins que finalament la bateria comença a donar cops, el ritme comença a disparar-se , fins que finalment comença a sonar la gran cançó, la gran balada, o la cançó que volguem, però tot això no seria possible si no estiguessin disposats a tocar junts i ficar un ritme conjuntament, perque tots per separats , seria com una mena d'apología al egoisme.

Això penso és el ens passa en aquest mon que ens ha tocat viure.Tenim grans pianistes, i grans veus, i bateries i guitarristes...però tots volen tocar sols , volen la glòria per ells, sense pensar a la gent que estan fent mal per aquests egoisme, és l'egoisme de la vida, és el no voler compartir , ni tant sols de veure que hi ha altres formes de pensar, totalment oposades a les nostres.

Florentino: Un nou estil neo-econòmic.

divendres, juny 12, 2009, Posted by Albert, 7 Comments


Té la bareta del poder, té la màgia del Rei Midas que converteix en or tot el que toca, la del mateix mag que treu un conill del barret, aquest és Florentino Pérez, aquest és l'home que ha de fer feliç al Madridisme-Espanyolisme.
No entrarem al estéril debat de que és vergonyós i escandalós gastar-se aquestos diners en aquesta època de crisis, etc,etc,etc.
300 milions ens amenaça que és vol gastar, i que fa el Barça ? re-negociar amb Unicef el contracte , el qual el Barça paga 1,5 milions, sí,sí, paga per portar l'anagrama d'Unicef al pit, molt aprop del cor, doncs si si senyor !!! ,perque això és demostrar la classe d'un club, i no pas negociant amb jugadors com si fossin esclaus davant el seu senyor /representant( per cert, una dada, el representant de Cristiano Ronaldo, s'emporta 10 milions d'Euros...).
A la vida hi ha moltes formes de fer les coses, i al final les coses mal fetes queden marcades amb foc a la ment de la gent, i gestos com aquestos , estàn removent la societat, on tothom comenta, diu.., diaris estrangers, televisions, diaris econòmics,tots, expliquen coses i quina és l'imatge que es dona ?? la de sempre, que aquest és el país del pelotazo, i el govern de torn , riu les gràcies de tipus com aquest, tipus amb aires de grandesa ( Gil y Gil, el pocero, Julián Muñoz i els recents casos de corrupció...)
El futbol, sempre ha sigut quelcom més que un esport on juguen onze contra onze, i els clubs, són quelcom més que un simple club espotiu, sobretot els grans clubs europeus , son allò on la societat , potser en algun moment s'ha tingut que emmirallar, llavors , quin missatge podem trobar davant aquesta despesa desmesurada de diners, on només importa vendre , vendre i vendre.?

La societat donarà pas a una serie de gent jove, només tindrà el propòpist de jugar al futbol , per poder ser fitxat per aquestos grans del futbol, que pagen milions a joves de 20 anyets, i que no els ha calgut obrir un llibre en la seva vida, perque desde els 16 anys ja estaven cobrant, però i els que es quedaràn per el camí? que farà la societat d'aquesta gent ? o millor dit què esta fent?
Tant de bó , es poguessin destinar aquestos milions en coses més properes a tots, tant de bó , vingués un mesenes que volgués arreglar el país amb l'impetu d'aquest senyor, tant de bó existissin els Florentinos de la fam, els Florentinos de les infraestructures, els Florentinos... a la fí, que voguessin solvetar qualsevol problema proper a tots.

M'han estafat....

dilluns, juny 01, 2009, Posted by Albert, 17 Comments









M'han estafat, he caigut de cuatre potes, ho reconec, i no em considero ruc, ni molt menys, però me l'han fotut doblegada..us explico.



Gràcies a Facebook, el Club Blinko, m'ha estafat, si,si estafat uns 25 € aproximadament, a raó de 0,60€ cada dia.

El tema va anar així: Navegava al facebook, i s'anunciava que alguns amics meus havien fet un test d'inteligència amb els diferents resultats publicats i se'm convidava a superar-los.Dit i fet em vaig decidir a fer-lo, després d'estar uns 3 minutets, i amb totes les respostes fetes perfectament, em convidaven a saber el meu resultat enviant un sms a raó d'un preu (el tipic en aquestos casos), el qual vaig accedir, encuriosit per saber el grau de la meva sublim inteligència.
Fins aqui tot normal, jo m'havia gastat uns eurets en una merda de test , però mira tu ...
Al dia següent, vaig rebre 2 sms, d'un tal club blinko per promocionar jocs,politons i xorrades varies, les quals mai he jugat ni accedit ja que no m'agraden, per tant que procedeixo a esborrar aquestos missatges, us he de dir que em va costar relacionar aquestos missatges amb el test fet el dia anterior.

Així van anant passant cada dia, rebent 2 sms , i jo esborrant-los.

El tema em começava a tocar els nasos, i ja em vaig ensumar una ensarronada, però no vaig fer cap gest, fins a data d'avui que he rebut la factura del mòbil, i on el seu consum s'ha multipicat per 2 aproximadament.He mirat la factura i no he vist res estrany, fins que he vist els missatges sms , s'han cobrat els missatges que jo rebia i després esborrava !!!! s'han cobrat a raó de 0,30€+IVA per missatge !!!! , i penseu que rebia dos cada dia.
Estava molt cabrejat, ja que no veia solució, com em dono de baixa d'això ? He trucat a telefonica, m'he trobat en un bucle infinit i no he pogut parlar amb ningú , només amb una màquina, encara que tampoc crec que m'haguesin solucionat res, ja que ells són iguals de partíceps en aquesta estafa.
Finalment , consultant a internet , he consultat foros, i la solució és enviar 2 SMS amb la paraula BAJA, ja veieu, encara he de pagar...espero que el tema estigui solucionat.
En situacions com aquestes t'adones lo vulnerables i dèbils que som els consumidors, un s'esforça a treballar i donar els millors resultats als clients i el millor rendiment possible al meus caps, per trobar-te amb morts de gana que es dediquen a estafar miserablemt.
Ja no són pels 25 € , que se'ls poden fotre per allà on els hi capigui, em cabrejo i em negiteixo per un sistema que permet , alberga i dona cobertura legal a situacions com aquesta, però en fi com dic moltes vegades, és el país que tenim i no podem fer-hi, o potser sí ??
Espero que aquesta lectura us serveixi , si mes no , per no caure en un parany i donar diners a uns lladres vestits de 0 i 1 .

Pedro J, Grande de España, perd la batalla de la piscina

diumenge, maig 24, 2009, Posted by Albert, 8 Comments



L'Audiència Nacional Espanyola ha sentenciat que Pedro J. Ramírez no és titular de cap piscina en el domini públic de la Costa dels Pins. El tribunal, en conseqüència, anul·la tota la regulació que va fer el Ministeri de Medi Ambient perquè el periodista pogués gaudir en exclusiva d'aquesta instal·lació en els mesos de juliol i agost, mentre que la resta de l'any fos accessible als alumnes de la zona.

La Sala anul·la les regulacions que va fer el Ministeri perquè entén que, en cas contrari, es reconeixeria "una privacitat a un terreny que se situa clarament dins el domini públic". En aquest sentit, i tanmateix, adverteix que si persisteixen qüestions de seguretat pel que fa a "Ramírez i la seva família", ha de ser "l'Administració competent la que adopti les mesures que consideri oportunes, però ho haurà de fer en el si del procediment que ha d'obrir l'autoritat encarregada de vetlar per la seva seguretat", en referència a Delegació del Govern.

De totes formes haurem de veure si és una victòria, o es una pantomima més la justícia espanyola, i tardarem gaire en veurem el cos de la Guàrdia Civil, protegint una "propietat privada", en comptes de protegir l'interés dels ciutadans , que si que complim les lleis.
Sobre aquest assumpte ,desde Madrid, com sempre, s'ha trasmés de forma interessada enfocant-lo en qulecom personal del lobby independentista i la seva colla de desgraciadets radicals i anti-sistema vers la "Familia" de Pedro J, jo en canvi, veig els tractes de favors d'un senyor, amb molt poder a l'Espanya Aznariana, i que a Mallorca amb les reverències de torn, d'en Jaume Mates, han fet i desfet el que han volgut a l'illa, això és el s'ha de condenar.
El problema de tot això, és la dreta amb poder, es pensen que les lleis estàn per complir-les els altres, el poble, perque la gent de poder se les poden passar pels collons, perque per això estàn "treballant" per una España , plural, justa, castiza, i si no que li expliquin al gran Paquito Camps, però aquest es mereix un altre post......( visca la democràcia i els politics que "viuen" per el poble).

Visca la Feria d'abril de Catalunya !!!

dissabte, maig 16, 2009, Posted by Albert, 10 Comments

Er departamen de curtua la generalitá de catalunya am zeu a Zevilla, ha dezicit retallá el prezupost der aplec der cargó de cheida en un 20 per zent, asó sí la feria d'Abril de Barcelona ha mantigú er mateix prezupost, ea...
Aquest va ser el comunicat intern del Departemanent de Cultura per notificar la retallada de pressupost de l'Aplec del Cargol .

Falten menys de quinze dies per a l'Aplec del Cargol a Lleida, i la federació de colles que l'organitza ha sabut que la Generalitat els ha retallat la subvenció anual per culpa de la crisi. La decisió no els ha agradat gens, perquè els ho han dit quan ja tenien el pressupost tancat i perquè ho consideren un greuge comparatiu amb altres manifestacions culturals, com la Feria d'Abril de Barcelona, que ha mantingut el seu pressupost, si senyor, això es saber quina és la cultura catalana.


Senyors, aquest és el país que tenim, i aquesta és la cultura i folkolre que ens imposa Montilla i seus sequaces ( amb el consentiment d'ERC), estem en un temps que la cultura Catalana no es estimada ni per els catalans, clar que tampoc podem esperar gaire d'aquestos sociates Catalans que ens governen per tot arreu , sociates o com dic jo del Partit Andalusista de Catalunya.

Un altre exemple de patriotisme cultural, a la meva estimada ciutat de Lleida ( de moment encara mantenim el topònim en català) , per exemple, la regiduria de cultura , ha suprimit el concert de cobla per falta de pressupost, i entre d'altre actes, va programar un concert del Diego Cigala...(sense comentaris), i estic segur que com aquestos exemples n'hi podem trobar a milers, sobretot per l'area metropolitana de Barcelona, cau de cultiu de la "nova cultura catalana".

Final Catalunya-Euskadi

dimarts, maig 12, 2009, Posted by Albert, 7 Comments


Demà es juga la final de la Copa de Fútbol, entre Catalunya i Euskadi, i mai millor dit, donada la caracteristica del equip de Bilbao, i que l'equip blaugrana compta amb un bont regitzell de jugadors de la terra , és il-lustradora aquesta gran final de la Copa.
Si deixem la part esportiva, i toquem el tema nacionalitats en aquest partit, el que seria un detall per part de la Federación Española de Fútbol , es que no sonés l'himne Espanyol, seria un pas més de entrendre la realitat actual d'aquestes nacionalitats.
Destacar també que en aquesta final de la Copa del Rei o Copa d'Espanya, poques ,per no dir cap banderes espanyoles es veuran a la grada, i jo pregunto, això no fa pensar a la gent que ens veu com a uns bitxos raros?? Perqué serà que no sentim la rojigualda ??

Sis gols al Realissimo, l'art fet fútbol

dissabte, maig 02, 2009, Posted by Albert, 6 Comments

El 2 de maig de 1808, Madrid es va sublevar contra l'exérxit de Napoleó, va ser una revolta.
201 anys deprés , tot estava preparat per veure a Madrid una altra revolta , en aquest cas contra la tirania imposada a Espanya i a tota Europa per el General Pep Guardiola.
Poc han pogut fer, aquest equip està tocant el cel amb les mans, bé amb els peus i el cap en aquet cas, el seu fútbol, és diví, músisa dirien alguns, parem-nos un segon, hem humiliat al Madrid, els hi hem fotut 6, sis gols a Madrid, a casa seva, al seu santuari, al centre del món, això simplement companys, és història.
Em quedo amb un petitet detall, la cel-lebració del gol del lleidatà Carles Puyol, braçalet amb la senyera en mà, mostralant-la al vent del Bernabéu.






















La fi d'esquerra, l'inici de la independència (2)

dimecres, abril 29, 2009, Posted by Albert, 14 Comments

Resseguint el tema ja publicat al meu post sobre la fi d'esquerra, i donat que els aconteixements de la guerra civil oberta a Esquerra s'estan succeint amb celeritat, cosa que era normal, un s'ha de plantejar certes coses i em pregunto com esquerra ha arribat a aquesta crisi...i sobre el meu partit , jo penso...

1.- Esquerra, com a militant que sóc, no em dona les garanties que jo cerco políticament, i que no és més que l'independència.
2.- Decepció de pertànyer a un partit , el qual fa d'eslògans com el recent de "cap a l'independència", i que són simple i purament , populismes.

3.- Amargura de veure com la cúpula directiva no ha fet cas a la base, i l'ha manipulat a la seva conveniència, per tal de fer veure que som un partit democràtic.
4.- Profunda decepció d'uns polítics, que s'han dedicat a fer del seu seient/escó/regiduria...un modus videndi, i com a tal, només s'han dedicat a defensar un sou professional.
5.- El poder, l'hem tastat, l'hem assaborit, i ara no el volem deixar, això ha donat com a fruït, patètiques baralles internes per fer-se amb el control del partit o baralles per si deixo o no deixo el tripartit 2 , deixant per terra l'imatge de partit unit.

6.-Ens hem carregat, entre la gent de fora i també la de dintre, Carod Rovira, autèntic arquitecte de la nova esquerra i que representava un futur del Catalanisme i d'esquerra ( als resultats electorals em remeto ), aquest punt, però , requerirà un post dedicat...
A conseqüència d'això , entre d'altres coses hem arribat al cap del carrer, i tal i com era d'esperar això s'ha trencat, ara sembla que hi ha una nova estel al firmament, anomenada reagrupament.cat.
Tampoc crec que ens hem de deixar entabanar amb el primer flautista que toca la melodia que volem sentir, és un temps per trencar, correcte, però també per pensar què fem, potser és hora d'altre alternatives que ja fa temps que estan treballant per projectes independentistes com les CUP.
Companys, és temps de meditar, es temps d' ara més que mai d'apostar per l'independència, és l'hora de Catalunya.



Salut i república.

Radicalisme Cristià (aquest si està permés, clar )

diumenge, abril 26, 2009, Posted by Albert, 4 Comments

Aquesta setmana he rebut un email, on explica amb quatre exemples la radicalització del integrisme cristià, si teniu 5 minuts, si us plau llegiu-vos aquest document, molt interessant, moltes gràcies Wata Tsu

Laura Schlessinger es una conocida locutora de radio de los Estados Unidos que tiene un programa en el que da consejos en directo a los oyentes que llaman por teléfono.
Recientemente saltó la polémica (y más cuando se mezclan temas de religión y homosexualidad, donde cada persona interpreta lo que dice Dios y la Biblia de una manera distinta), cuando la presentadora atacó a los homosexuales.
Esta locutora ha dicho recientemente que la homosexualidad es una abominación, ya que así lo indica la Biblia en el Levítico, versículos 18:22, y por tanto no puede ser consentida bajo ninguna circunstancia.

Lo que a continuación transcribimos es una carta abierta dirigida a la Dra. Laura escrita por un residente en los Estados Unidos, que ha sido hecha pública en Internet (no tiene desperdicio):

"Querida Dra. Laura:
Gracias por dedicar tantos esfuerzos a educar a la gente en la Ley de Dios.
Yo mismo he aprendido muchísimo de su programa de radio e intento compartir mis conocimientos con todas las personas con las que me es posible. Por ejemplo, cuando alguien intenta defender el estilo de vida homosexual me limito tan sólo a recordarle que el Levítico, en sus versículos 18:22, establece claramente que la homosexualidad es una abominación. Punto final.
De todas formas, necesito algún consejo adicional de su parte respecto a algunas otras leyes bíblicas en concreto y cómo cumplirlas:
Me gustaría vender a mi hermana como esclava, tal y como indica el Éxodo, 21:7. En los tiempos que vivimos, ¿qué precio piensa que sería el más adecuado?
El Levítico, 25:44, establece que puedo poseer esclavos, tanto varones como hembras, mientras sean adquiridos en naciones vecinas. Un amigo mío asegura que esto es aplicable a los mejicanos, pero no a los canadienses. ¿Me podría aclarar este punto? ¿Por qué no puedo poseer canadienses?

Sé que no estoy autorizado a tener contacto con ninguna mujer mientras esté en su período de impureza menstrual (Lev 5:19-24). El problema que se me plantea es el siguiente: ¿cómo puedo saber si lo están o no? He intentado preguntarlo, pero bastantes mujeres se sienten ofendidas.
Tengo un vecino que insiste en trabajar en el sábado. El Éxodo 35:2, claramente establece que ha de recibir la pena de muerte. ¿Estoy moralmente obligado a matarlo yo mismo? ¿Me podría apañar usted este tema de alguna manera?

En el Levítico 21:20, se establece que uno no puede acercarse al altar de Dios si tiene un defecto en la vista. He de confesar que necesito gafas para leer. ¿Mi agudeza visual tiene que ser del 100%? ¿Se puede relajar un poco esta condición?
La mayoría de mis amigos (varones) llevan el pelo arreglado y bien cortado, incluso en la zona de las sienes a pesar de que esto está expresamente prohibido por el levítico, 19:27. ¿Cómo han de morir?

Sé gracias al Levítico, 11:6-8, que tocar la piel de un cerdo muerto me convierte en impuro. Aún así, ¿puedo continuar jugando al fútbol si me pongo guantes?
Mi tío tiene una granja. Incumple lo que se dice en el Levítico 19:19, ya que planta dos cultivos distintos en el mismo campo, y también lo incumple su mujer, ya que lleva prendas hechas de dos tipos de tejido diferentes (algodón y poliéster). Él, además, se pasa el día maldiciendo y blasfemando.

¿Es realmente necesario llevar a cabo el engorroso procedimiento de reunir a todos los habitantes del pueblo para lapidarlos? (Lev 24:10-16). ¿No podríamos sencillamente quemarlos vivos en una reunión familiar privada, como se hace con la gente que duerme con sus parientes políticos? (Lev 20:14). Sé que usted ha estudiado estos asuntos con gran profundidad, así que confío plenamente en su ayuda.

Gracias de nuevo por recordarnos que la palabra de Dios es eterna e inmutable.

El llibre del Sant Jordi.....

dissabte, abril 25, 2009, Posted by Albert, 5 Comments





Fent referència al comentari del Raimon al meu darrer post, de comentar el "nostre" llibre de Sant Jordi, a mi m'ha caigut, Crònica de la independència, de Patrícia Babancho, una periodista argentia que fa 27 anys que viu a Catalunya.


L'he fullejat una mica i pinta bé, i la temàtica, enlluernadora, esperençadora i sommiadora, és la crònica de la independència de Catalunya explicada 30 després, ja farem el post corresponent.
Aprofito per comentar , i torno a estar de cel-lebracions, que ja porta aquest humil i senzill bloc , 5000 visites, moltes gràcies a tots i totes.

Diada de llibres i roses

dijous, abril 23, 2009, Posted by Albert, 6 Comments


Per al meu post numero 100, quina millor diada que aquesta, la diada de Sant Jordi.
Us desitjo a tots i totes un molt bon Sant Jordi.

La fi d'esquerra, l'inici de la independència

dissabte, abril 18, 2009, Posted by Albert, 16 Comments


A cop calent, sembla que en Carretero trira pel dret, i ben fet que fà, encara que no sóc del paré de radicalitzar les coses, si tinc clara una cosa, vull l'indepèndencia del meu país, i Esquerra, la qual sóc militant ,no em dona aquesta possiblitat.
Els dirigents d'Esquerra que estan al govern, s'han instal-lat amb la comoditat de convertir-se en burucràtes al servei d'Espanya , sense manies, això sí, quan s'han de buscar vots, trobem la paraula indepedència, que això ven més.
Poder eternitzar en el debat si independència sí o independència no, però tampoc sen's ha sapigut vendre un federalisme real i eficaç, i sempre he cregut que Esquerra, havia de liderar aquest debat sobre un sí.
Avui han obert les portes a Carretero per buscar un altre espai, l'espai de la independència, i potser és l'hora de fer-ho, obrint les portes a aquest senyor, ens estàn obrin les portes a molts i molts militants que si que creiem en la independència, aquesta que Esquerra avui rebutja.


La peste ( Albert Camús)

dimecres, abril 15, 2009, Posted by Albert, 8 Comments


Per descontaminar-nos d'aquesta tormentosa setmana política de males intencions que es propragen com una malaltia, com per exemple, la pesta, vull, i retorno amb la idea de anar comentant llibres llegits amb pausa i tranquil-litat, i ho faig amb una obra del premi nobel Albert Camús, La Peste, (que bé que enganxo els temes...)

Situada a la ciutat Argelina d'Oràn, el protagonista és un metge que veu desbordat per un misteriós cas de pesta, als mitjans del segle XX. Poc a poc, la ciutat és veu contagiada per aquesta plaga, que va matant part de la ciutat, on el protagonista, ha de superar l'esforç humà que ha de fer per poder treballar diàriament sense descans per poder cuidar i curar a la gent, i poc a poc també als seus coneguts.
Història on flora la solidaritat en moments tràgics per tot un col-lectiu, en aquest cas una ciutat, i on com sempre les imposicions governamentals per tal de controlar aquesta plaga, no són del tot ben rebudes ni per la ciutat ni per la comunitat de metges.

D'Albert Camús, destacar la seva gran influència per a molts autors, premiat amb el Nobel de literatura al 1957.